PROJECTE FEMINISTA D’HABITATGE COOPERATIU

Què és La Morada?

La Morada som una cooperativa feminista i d’habitatge en cessió d’ús ubicada al barri de Roquetes (Barcelona) impulsada majoritàriament per lesbianes i persones trans. De la mà del procés de promoció del nostre edifici, estem experimentant amb la creació d’un model de vida feminista, sostenible, comunitari i solidari.

Les persones que conformem el grup compartim trajectòria activista en les darreres dècades i ens vinculen llaços afectius, de convivència, econòmics i/o professionals. Però, sobretot, ens vincula la necessitat d’accés a un habitatge digne, assequible i sostenible, i el desig de materialitzar en un projecte de convivència altres maneres d’organització i sosteniment de la vida i els afectes. Aquesta necessitat ens van portar, durant la primavera de 2018, a articular-nos com a cooperativa d’habitatge.

La Morada és un viatge, un laboratori, un somni: una aposta per aprendre a compartir les diferents etapes de la vida de forma més creativa i comunitària, assumint els reptes que aquest camí ens posi al davant.

Per què una cooperativa d’habitatge feminista i LGTBIQ

La Morada volem caminar cap a la creació d’un model cooperatiu feminista que enriqueixi les experiències cooperativistes actuals a Catalunya i l’estat espanyol i que pugui servir d’inspiració per tot tipus de persones. El feminisme ens interpel·la a trencar els mandats de gènere i a desconstruir l’amor romàntic i la parella com a única forma de sentir-nos realitzades i d’organitzar els afectes i les cures. Ens empeny a crear noves aliances i models de convivència on partim de reconèixer la vulnerabilitat com a condició mateixa de possibilitat de vida i resistència. Ens convida a ubicar la interdependència i la sostenibilitat de la vida al centre dels projectes. I experimentar amb tot això és més fàcil quan es comparteix la quotidianitat.
En un nivell material, el nostre projecte suposa la col·lectivització de tasques, acompanyaments, atenció a les necessitats quotidianes d’alimentació i higiene, necessitats físiques i de salut, cura d’animals, criança, etc. Suposa també el respecte a l’autonomia i la necessitat de soledat de cada persona i, per tant, implica dibuixar el contínuum entre individualitat-col·lectiu en una relació d’interdependència i complementarietat.

La gent LGTBI+ i totes aquelles persones que trenquem amb les normes de gènere i la sexualitat patim quotidianament un munt de discriminacions i violències. Visibles i invisibles. Directes, simbòliques i estructurals.

Ens uneix l’experiència comuna d’haver d’afrontar mites, prejudicis i estigmes constants sobre les nostres realitats. A la família, l’escola i l’àmbit laboral, passant pels centres de salut i esportius, el món associatiu i militant, el carrer i els espais d’oci i espirituals. La discriminació s’articula com un contínuum que precaritza les nostres vides ja sigui en l’accés (i permanència) al mercat laboral, a l’habitatge o a un envelliment digne i saludable lluny de l’aïllament i de residències que ens tornen a l’armari. Per suposat que la discriminació s’ajeuja quan s’entrecreuen altres situacions de classe, origen, estat de salut, funcionalitat i edat.

En definitiva, vivim en una cultura (cis)heteronormativa que ens recorda cada dia que no encaixem. I el cert és que…. no volem encaixar en el seu motlle!
No pensem que normalitzar-nos en l’esquema de família nuclear (cis)heteronormativa sigui una alternativa comunitària, feminista i anticapitalista. Al contrari. Apostem per la creació d’altres models com les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús feministes i queers.

El model arquitectònic

L’arquitectura de La Morada, és el suport que afavoreix la vida en comú, és la creació d’espais físics que fomenten la interdependència, és el contenidor que permet un model de convivència alternatiu a la família nuclear heteronormativa. S’ha elaborat a través d’un procés participatiu amb l’acompanyament técnic de la cooperativa Lacol (http://www.lacol.coop/), l’assesorament ambiental de Societat Orgànica i diferents col.laboracions com el Col.lectiu Punt 6 (amb qui es va realitzar el taller de la casa sense gènere com a tret de sortida del projecte.

L’edifici està dissenyat de manera que es pugui adaptar a les necessitats de la cooperativa i de les unitats de convivència al llarg del temps, permetent generar habitatges de diferents característiques a partir de una matriu d’espais sense jerarquia articulada segons diferents graus de privacitat . Una arquitectura de les cures flexible, íntimament lligada als nostres valors, coherent amb els canvis vitals i accesible a tots els racons de l’habitatge. Cadascuna de les dotze unitats de convivència gaudiràn d’un espai privatiu connectat amb la resta d’espais tant de treball com de cures i de lleure, buscant un equilibri entre espais privatius, espais compartits i comunitaris. Una terrassa equipada amb cuina comunitària, hort i bugaderia, uns baixos amb habitacions de convidades, sala co-working i espai comunitàri polivalent, espai per bicicletes, i un pati amb vegetació com espai d’entrada i circulació.

A nivell energétic l’edifici s’han contemplat estratègies passives per a reduir el consums amb suport de sistemes d’alta eficiència per garantir les necessitats de confort a l’hivern, a l’estiu i d’aigua calenta sanitària durant tot l’any, atenent als escenaris futurs de canvi climàtic. L’edifici comptarà amb una instal·lació centralitzada d’aerotèrmia, terra radiant (per a la calefacció o refrigeració) i plaques fotovoltaiques. Actualment formem part del procés per impulsar una comunitat energètica local a Roquetes intercooperant amb l’habitatge cooperatiu en cessió d’us Cirerers i diferents entitats del barri de Roquetes, com ara l’Asociacció de Veïnes, l’Ateneu de Nou Barris, diferents escoles, el mercat o el punt verd, entre d’altres.

El model econòmic

El nostre model econòmic parteix de la premissa de millorar l’accessibilitat i la seguretat en la tinença de l’habitatge i la voluntat de contribuir en la reproducció del model cooperatiu. La creació d’un fons de solidaritat entre les UECs i d’un fons d’estalvi col·lectiu no repartible (Fons Col·lectiu d’Accés a l’Habitatge) que permeti en el futur reproduir el projecte, són dos dels elements distintius del model econòmic que vetllen per l’interès col·lectiu i el suport mutu. Juntament amb la Ciutat Invisible CSSL, hem dut a terme l’estudi de viabilitat econòmica del projecte.